dilluns, 25 de novembre del 2013

L'olfacte: el sentit oblidat

L’olfacte és dels sentits més oblidats i, per això, volem fomentar el desenvolupament d’aquest amb jocs per als més petits.
És cert que al mercat ja hi ha algun joc preparat que ens serveix per desenvolupar el sentit de l’olfacte, però aquí us proposem unes quantes activitats que podeu fer amb material quotidià. 
A més, us ensenyarem com fer unes bossetes d’olor molt boniques.

Memory olfactiu

Materials:
  • Gots de plàstic.
  • Espècies.
  • Paper d’alumini.

Edat: A partir de 3 anys 

Procés:
Omplirem els gots amb diferents espècies; cada got ha de tenir la seva parella, que ha de contenir la mateixa espècie. Taparem els gots amb paper d’alumini i hi farem forats petits. A cada parella de gots hi escriurem un numero i una lletra, per exemple, al un dels gots que conté farigola li podem escriure el nº 1 i a l’altre got que conté farigola li atorgarem la lletra C. Ens podem anotar els resultats per a recordar-nos.

Col·locarem els gots sobre la taula de la següent manera; en un cantó hi disposarem els gots que tenen un nombre i, en l’altre, els que tenen una lletra.

Aleshores, l’infant haurà d’olorar els gots i intentar trobar la parella.  Un cop hagi emparellat totes les olors, comprovarem si és correcte.

Finalment podem observar què hi havia dins de cada pot, tornar-ho a olorar, etc.


Nota:  Com més edat tingui l’infant, més olors podem introduir.  Amb un nen/a d’uns 3 anys podem jugar amb unes 3 o 4 olors. Com a màxim podem introduir unes 10 o 12 olors. 

Endevina què has olorat

Materials:
  • Gots de plàstic (fabricats com  a l’activitat anterior).
  • Bossetes d’olor.
  • Objectes que facin una olor característica (fusta, colònia, flor de lavanda, etc.)
  • Mocador per tapar els ulls.

Edat: A partir de 3 anys.

Procés:
Escollirem uns quants objectes que tinguin una olor molt característica. Si l’infant no els coneix massa bé, abans de començar amb l’activitat, podem deixar que experimenti una mica amb els materials; deixem que els toqui, olori, vegi, tasti i expliquem-li què és i com es diu.

Un cop l’infant estigui familiaritzat amb els objectes del joc, li taparem els ulls i ell haurà d’endevinar quin objecte té davant tan sols amb l’ajuda de l’olfacte. Per despistar una mica, podem mostrar-li més d’una vegada els mateixos objectes, però hem de tenir amb compte amb l’edat dels infants.

Si hem decidit treballar algun tipus d’espècie en pols, hem de deixar que l’infant experimenti amb aquesta sobre un plat, per exemple, però a l’hora de fer l’activitat posarem l’espècie dins un got seguint les instruccions de l’activitat anterior.

Si treballem amb bossetes d’olor, estaria bé que l’infant sàpigues què hi ha a dins en el moment en que experimenta.

Nota:  Com més edat tingui l’infant, més olors podem introduir.  Amb un nen/a d’uns 3 anys podem jugar amb unes 3 o 4 olors. Com a màxim podem introduir unes 10 o 12 olors. 


Les bossetes d'olor


Materials:
  • Gasa.
  • Cinta.
  • Aigua.
  • Colorant alimentari.
  • Espècies, essències, etc.
  • Cotó fluix.
  • Cartolina.
  • Màquina de fer forats.
  • Retolador o bolígraf. 
  • Tisores.
  • Fil i agulla.

Edat: Podem introduir aquestes bossetes des del naixement, però sempre tenint en compte l'edat i les capacitats de l'infant. Vigilem de no posar olors massa fortes a un recent nascut i hem d'estar al cas que els més petits no es posin les bossetes a la boca. 

Procés:
Per elaborar les nostres pròpies bossetes d’olor, hem de tallar dos rectangles de gasa i els hem cosir per formar uns petits saquets.

Si desitgem tenyir les bossetes, hem de barrejar aigua amb una mica de colorant alimentari submergir-les durant uns minuts. Abans de seguir el pròxim pas, les hem de deixar assecar.

Acte seguit, omplirem els saquets amb les espècies o objectes d’olor que haguem escollit. En el cas que vulguem utilitzar essències, sucarem una mica de cotó fluix amb aquestes i omplirem el saquet amb el cotó. Un cop tinguem les bossetes plenes, les lligarem amb un fil o una cinta ben bonics.

Finalment, elaborarem una etiqueta amb cartolina, on posarem el nom de l’olor de la bosseta (per exemple, essència de taronja), farem un forat a l’etiqueta i la passarem per la cinta, aguantant-la amb un llaç.

Ja tenim unes bossetes d’olor perquè el nostre infant desenvolupi el sentit de l’olfacte.

Nota: No deseu les bossetes d’olor juntes, ja que s’acaben barrejant i confonent les olors. Us recomanem que les poseu dins de petits capces separades. Aquest material s’haurà de renovar amb periodicitat, ja que les bossetes acaben perdent la seva olor. 

Reportatge sobre l'olfacte
L'olfacte: el sentit oblidat - Quèquicom


Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

diumenge, 24 de novembre del 2013

Web de manualitats recomanada

Buscant manualitats per internet, hem trobat aquesta pàgina de facebook que esta molt bé; hi ha moltíssimes manualitats amb material reciclat i fàcils i divertides per fer amb infants!

Esperem que gaudiu i us agradi tant com a nosaltres!



Nom de la pàgina: 123 manualidades

Enllaçhttps://www.facebook.com/123manualidades

Descripció: Pàgina de facebook on trobareu un munt de manualitats divertides, fàcils i econòmiques. També podeu compartir les vostres pròpies manualitats i afegir comentaris i opinions.
Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

Una caixa de regal original i en espiral

Seguim amb les manualitats per a les pròximes festes, o no, perquè avui us deixem una idea que ens pot servir per tot l'any!



Materials:
  • Celo de doble cara.
  • 2 cartolines de colors diferents.
  • Tisores.
  • Plantilla (foto).










Procés:
En primer lloc dibuixarem les tires de paper, seguint la forma de la plantilla. N’hem de dibuixar i retallar 10 en total (5 de cada color).

Acte seguit, hem d’encaixar les tires de cartolina alternant els dos colors, tal com es mostra en la imatge. S’ha de posar un tros de celo de doble cara entre peça i peça.

Un cop tinguem com una espècie de vànol, li donem la volta i hem de repetir el procés amb els altres extrems. Començant pel que tenim més a la dreta i col·locant el següent sempre per la part de baix.




Nota: No oblideu posar el regal a dins abans de tancar-la! Sigueu creatius, utilitzeu més de dos colors!

Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro i Lidia Badosa

dijous, 21 de novembre del 2013

Contes de Nadal

Tornem a un dels nostres recursos preferits: el conte. Aquest cop treballarem el Nadal a través del programa "Una mà de contes", un programa que, per cert, ens encanta!
Així doncs, us deixem uns quants videos perquè tingueu als nens i nenes entretinguts durant aquestes vacances de Nadal.

El ninot de neu



El petit avet



En salvador i l'oca de Nadal



El gegant egoísta


Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

dimarts, 19 de novembre del 2013

Els 100 llenguatges dels infants

Pares, mares, educadors, educadores, presents i futurs/es TEI ... Us deixem un poema que, potser ja coneixeu, però que ens fa reflexionar cada vegada que el llegim.

Nosaltres el tenim decorant la classe, així mai ens n'oblidem.


Els 100 llenguatges dels infants

Però el cent existeix

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar 
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres 
de descobrir
cent maneres 
d’ inventar
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia 
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.

Li diuen 
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra, 
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi




Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro i Lidia Badosa

Web de contes


Nom: Una mà de contes

Enllaç: http://www.super3.cat/unamadecontes/contes

Objectius:

  • Fomentar el gust per la lectura.
  • Afavorir l'atenció i l'escolta activa.

Descripció:
Segur que gairabé tots i totes coneixeu el programa "Una mà de contes". És un programa divertit, original i que agrada molt als nens i nenes; és una nova forma d'explicar i descobrir contes.

Tant pels que conegueu el progama com pels que no, us deixem l'enllaç de la pàgina web, on podreu trobar els contes en format video i tallers molt originals.

Remaneu d'allò més i divertiu-vos amb aquesta web.

Esparem que us agradi tant com a nosaltres!

(Hi ha alguns enllaços de la web que no funcionen)
Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

dilluns, 18 de novembre del 2013

Argolles de Nadal

Seguim omplint el blog de manualitats per decorar la casa durant les pròximes festes i passar una bona estona amb els vostres infants.
Tot seguit us ensenyem com fer unes boniques argolles per decorar la vostra taula el dia de Nadal.

Argolles amb formes originals



Materials: 
  • Goma eva.
  • Plantilla de la forma desitjada.
  • Tisores. 
  • Got de plàstic. 
  • Llapis
Procés:
En primer lloc, dibuixarem sobre la goma eva, amb l'ajuda de la plantilla, la forma de que vulguem (al Centre de Dia van dibuixar estrelles). Retallem les formes.

Després, dibuixarem un cercle al mig de la forma amb l'ajuda del got. Feu un forat semblant al que podeu observar a la fotografia.


Ja teniu una argolla original i fàcil de fer!

Nota: Procureu utilitzar formes grans i que no es puguin trencar fàcilment.

Argolles econòmiques



Materials:
  • Rotlles de cartró de paper del WC. 
  • Motlles de cuina petits amb les formes desitjades. 
  • Tisores. 
  • Regle. 
  • Llapis. 
  • Purpurina. 
  • Pintura. 
  • Vernís blanc. 
  • Pasta de sal (vídeo). 
  • Cola blanca. 
Procés:
En primer lloc, retallarem els rotlles de cartró fent cilindres d’uns 5cm d’altura, procurant que no se’ns desmuntin. Els pintarem del color desitjat per dins i per fora, amb compte de no amarar-los massa; en tot cas podeu anar fent capes de pintura a mesura que s’assequi. Un cop estiguin secs els cilindres de cartró barrejarem el vernís i la purpurina, i cobrirem els rotlles amb aquesta barreja.

Mentre els cilindres s’eixuguen i agafen consistència, podem preparar la pasta de sal; us deixem un vídeo que ho explica molt bé. Després, amb un corró aplanarem aquesta pasta, fins que ens quedi una pasta molt fina i, amb l’ajuda dels motlles de cuina, anirem fent formes sobre la pasta. Deixarem eixugar aquestes formes sobre d’un rotlles de cartró que haurem reservat sense pintar, d’aquesta manera les formes s’adaptaran millor a les argolles que estem elaborant.

Un cop tinguem tot el material sec, enganxarem les formes de pasta de sal sobre els cilindres pintats, amb una mica de cola blanca. Altre vegada, deixarem reposar fins que s’eixugui la cola.

Després, dibuixarem un cercle al mig de la forma amb l'ajuda del got. Feu un forat semblant al que podeu observar a la fotografia.

Nota: En lloc de pasta de sal, podeu utilitzar argila de colors o plastilina amb un toc de vernís perquè s'assequi més ràpid. 

Ja tenim unes boniques i econòmiques argolles!

Com fer pasta de sal?


Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

Capseta reciclada

Agraïm aquesta manualitat al Centre de Dia de Manlleu.

Materials: 
  • Capseta de cartró. 
  • Pinces d’estendre roba de fusta velles. 
  • Tisores. 
  • Pintura de colors. 
  • Cola blanca. 
  • Permanent negre. 
  • Paper de regal o folre de color. 
  • Plat o safata. 
  • Pinzell. 
Procés:
En primer lloc, tallarem la part superior de la capseta de cartró procurant que ens quedi recte.
Acte seguit, folrarem la capsa per dins amb el paper de regal o el folre. No cal folrar l’exterior, però hem de procurar que quedi bé per dins i pels voltants.

Després, desmuntarem les pinces d’estendre roba; només necessitem les parts de fusta. Omplirem una safata o un plat amb pintures de color i, amb un pinzell pintarem completament les pinces. Les deixarem assecar durant unes hores.

Seguidament, enganxarem les pinces, ja seques, a la capseta de cartró, recobrint-la completament per la part externa.

Finalment podem afegir detalls a la capseta amb el retolador permanent.

Nota: Sigueu creatius! Podeu decorar la capseta amb gomets, purpurina, etc.
Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro i Lidia Badosa

Més manualitats nadalenques

Com podeu veure, ens encanten les manualitats i el Nadal! I com que ja s'acosten les festes, continuem proposant-vos activitats plàstiques per realitzar amb els vostres nens i nenes per fer més divertits aquells llargs i freds dies de vacances de Nadal! Aquesta vegada hem d'agraïr l'aportació al Centre de Dia de Manlleu, que ens van ensenyar a fer aquestes manualitats i ens hi van deixar tirar fotos. Gracies!
Esperem, com sempre, que us agradin i us divertiu molt!

Postals de Nadal cafeteres



Aficionats al cafè de la Nespresso, hem trobat un nou ús per aquestes capsules tant peculiars! 

Materials:

  • Capsules de cafè Nespresso
  • Cartolina verda
  • Ganivet
  • Tisores 
  • Llapis
  • Plantilla arbre de Nadal
  • Màquina de fer forat o punxó
  • Un fil bonic i nadalenc
  • Cola blanca.
  • Bolígraf platejat o daurat.
Procés:
En primer lloc, buidarem les càpsules de cafè; s'han d'obrir amb el ganivet, amb molt de compte, pel cantó on hi ha paper de plata, netejar fins que no quedin restes de cafè i deixar-les eixugar. Recomanem que aquest procés es vagui realitzant a mesura que es van guardant les càpsules, perquè sinó s'acabaran florint.

Acte seguit, aplatarem les capsules fins que quedin gairebé sense volum. No costa massa, però si no podeu us podeu ajudar d'un petit martell.

Després, dibuixarem la silueta de l'arbre sobre la cartolina verda, ajudant-nos d'una plantilla, tantes vegades com postals vulguem. Retallarem els arbres i escriurem, amb el bolígraf platejat o daurat, la nostre particular felicitació de Nadal (al Centre de Dia hi van posar un poema).

Seguidament, enganxarem les capsules aixafades per la part davantera de l'arbre de Nadal. 


Finalment farem un forat amb la punta superior de l'arbre i hi passarem el fil, lligant-lo per les dues puntes.

Nota: Sigueu creatius! No té perquè ser un arbre, poden ser estrelles, pals de caramel, etc.

Decoració de Nadal cafetera


Adjuntem una imatge d'una activitat molt semblant a la anterior, que també ens van ensenyar al Centre de Dia.

L'arbre de Nadal, en aquest cas, fa una funció més decorativa i, per tant, és més gran. Les capsules no estan aixafades i no hi ha cap escrit a la part posterior. Es pot enganxar a la paret amb una mica de blue-tac.




Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

dimecres, 13 de novembre del 2013

Manualitats nadalenques

Al nostre blog ja comença a arribar l’esperit nadalenc, així que us deixem unes quantes manualitats per decorar la classe o la casa (o l’espai que vulgueu). Si les feu acompanyats dels vostres infants segur que passeu una estona d’allò més divertida!

Angelets de nadal (per decorar l’arbre)


Materials:
  • Taps de suro, per anar bé de cava (tants com angelets vulgueu fer)
  • Goma eva de color blanc (o cartolina blanca)
  • Espai (del color que vulgueu pintar els angelets)
  • Tisores 
  • Llapis
  • Retolador permanent
  • Plantilla d’ales d’àngel (foto - podeu imprimir aquesta foto o la que preferiu per utilitzar-la com a plantilla)
  • Xinxetes amb el cap rodó (foto)
  • Claus petits per penjar quadres (foto)
  • Un fil bonic i nadalenc

Procés:
En primer lloc pintarem els taps d suro amb l’esprai del color que hagueu triat. Procureu fer-ho en un espai exterior i ventilat i poseu protecció per no pintar el terra.

Mentre deixeu eixugar els taps,  podeu començar a dibuixar les ales dels àngels sobre la goma eva o la cartolina amb el llapis. Acte seguit les retalleu.

Quan els taps estiguin secs, els hi podeu pintar una cara (a la part més ample del tap) amb el retolador permanent. Sigueu creatius i dibuixeu-los-hi una cara ben divertida!

Utilitzeu una xinxeta de cap rodó per clavar les ales a l’esquena dels àngels. Per acabar, claveu sobre el cap el clau petit per a penjar quadres i hi passeu un fil resistent i bonic. Feu un nus amb els dos caps del fil; JA TENIU UNS ANGELETS NADALENCS!


Nota: Si no voleu penjar-los a l’arbre podeu salar-vos l’últim pas i us quedaran unes divertides figures decoratives.


Estrelles 3D (per decorar l’arbre)

 

Materials:
  • Goma eva de color que vulgueu (o cartolina)
  • Tisores 
  • Llapis
  • Plantilla d’estrella (foto)
  • Punxó
  • Un fil bonic i nadalenc

Procés:
En primer lloc, dibuixarem l’estrella, amb l’ajuda de la plantilla, sobre la cartolina o la goma eva. Hem de tenir un nombre parell d’estrelles.

Acte seguit retallem les estrelles i hi fem un tall des de un extrem fins al mig, aproximadament. Després ajuntarem dues estrelles pel tall (tal com es veu en la fotografia) i les recol·locarem fins que s’aguantin.

Finalment farem un forat amb el punxó a un extrem de l’estrella i hi passarem el fil, lligant-lo per les dues puntes.


Nota: La goma eva dona més consistència a l’estrella i les fa més duradores. A més és un material molt manejable i força econòmic.

Arbre de nadal reciclat




Materials:
  • Cartolines dels colors que es vulgui (s'aconsellen colors diferents per cada capa)
  • Tisores i/o cúter
  • Llapis
  • Regle
  • Cola blanca amb aigua
  • Caixes de cartró grans (una mica gruixudes).
  • Celo
Procés:
En primer lloc, dibuixarem un gran arbre de Nadal (de manera senzilla) a sobre de la caixa de cartró desmuntada.
Acte seguit, en base del primer arbre, dibuixarem 2 o 3 arbres més, restant uns 5cm mínim per cada cantó, de manera que cada vegada ens sortiran arbres més petits i prims. Finalment els retallarem, tot comprovant que ens quadren les mides i, si cal, fent petits retocs.
Després ajuntarem les cartolines del mateix color amb celo per darrere i utilitzarem els arbres de cartró com a plantilla, per dibuixar la silueta sobre la cartolina. Retallarem la silueta de la cartolina i l'enganxarem sobre l'arbre de cartró corresponent amb la barreja d'aigua i cola blanca.
Si no voleu complicar-ho tant podeu utilitzar folre de colors, pintures, etc. Sigueu creatius!
Finalment, enganxarem un arbre sobre l'altre, tal com es veu a la fotografia.
Ja tenim un arbre de Nadal ben original!



Nota: Un cop acabat, es pot decorar l'arbre al gust i de manera original! 

Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

Us recomenem...

Llibre "El Caganer"

Potser en avancem una mica al Nadal, però us recomanem la lectura amb els vostres infants d’aquesta bonica i divertida història que resol els dubtes de per què hi ha un caganer a tots els pessebres catalans.
A més, les converses estan formades per fragments de les nadales catalanes més populars, fet que a nosaltres ens ha encantat.
Pensem que és un bon regal de Nadal per als vostres infants i que els introduirà al món dels contes i de la lectura de manera divertida.
Esperem que el gaudiu tant com nosaltres!

(L’hem trobat a la biblioteca, per si no us el voleu comprar.) 



Títol: El Caganer
Autores: Anna Canyelles i Roser Calafell
Editorial: La Galera
Edat: A partir de 5 anys (nosaltres l'hem explicat a P4 i cap problema)
ISBN: 9788424631949
Resum: 
La notícia ha arribat. Tothom en parla: en una establia ha nascut el Nen Jesús. Tothom s'hi encamina: els
pastorets, la bugadera, el moliner… "Afanyat, que farem tard", diu la mare. Però el fill triganer té un problema ben gros. Què li deu passar al nostre petit protagonista?
Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

Vídeo de la Caputxeta Vermella

Us deixem un altre recurs per a treballar un dels nostres contes populars preferits; La Caputxeta vermella.
És una de les moltes versions, una mica peculiar, però molt divertida d'aquest conte, extret del programa "Una mà de contes".
Esperem que us agradi tant com a nosaltres!


Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro

Ups! Ens prsentem

Després d'haver treballat tants dies en aquest blog, ens hem adonat que no ens havíem presentat! Un fallo per part nostra... Així doncs, us expliquem una mica qui som i per què estem fent aquest blog.

Per què fem un blog?

Estem realitzant aquest blog a través de l’assignatura d’Expressió i comunicació, on aprendrem com evolucionen els diferents “llenguatges” de l’infant (el gràfic- plàstic, el lògic- matemàtic, el rítmic- musical, el gestual i el verbal). Volem mostrar-vos els recursos que anem ideant durant el curs i ens agradaria compartir aquell material que anem trobant i descobrint per ajudar als o a les presents i futurs/es educadors/es. La nostra intenció, però, no es deixar el blog “mort” un cop acabi el curs, sinó que ens agradaria anar afegint activitats a mesura que anem assolint experiència, és a dir, al llarg de la nostra vida laboral (o no laboral).
Moltes gràcies per visitar la nostra pàgina, esperem que els nostres recursos us siguin de gran ajuda. Acceptem crítiques constructives, opinions de tot tipus i ajuda externa (si trobeu alguna activitat interessant per a realitzar amb infants de 0 a 6 anys, encara que no tinguin a veure amb l’expressió i la comunicació, us agrairem que ens els féssiu arribar).

Qui som?

En primer lloc, pensem que cal dir que som tres alumnes de TEI (Tècnic/a en Educació Infantil) que estudiem a l’IES Antoni Pous de Manlleu. 

Jo sóc la Gemma Cabanillas

Hola! Sóc la Gemma, tinc 19 anys i visc a Manlleu.

Vaig decidir estudiar educació infantil perquè sóc una apassionada de l’art i el disseny i penso que el món infantil està ple d’art. M’agradaria continuar la meva formació estudiant disseny i, ara que ja tinc més experiència amb els nens i nenes, voldria trobar una sortida laboral que compagines aquests dos àmbits que m’entusiasmen (disseny de joguines, per exemple). També estic en procés de ser monitora, fet que encara em permet més desenvolupar la meva vena artística.



Jo sóc la Cristina Calahorro

Bones! Sóc la Cristina Calahorro, tinc 21 anys i visc a Montesquiu.

Actualment estic estudiant educació infantil, és el món en què em vull dedicar en un futur, ja que m’agrada molt els nens des de xica i durant el llarg de la meva vida he viscut experiències que m’han portat fins aquí. Espero ser una molt bona TEI i aportar lo màxim de mi.
Tinc altres formacions com tècnica en atenció sociosanitària i sóc monitora de lleure, espero trobar feina aviat tractant amb infants tan sigui en una escola formal com en una entitat d’àmbit no formal.
















Jo sóc la Lídia Badosa

Hooooola! Sóc la Lídia Badosa, tinc 20 anys i visc a Folgueroles.

 Ara per ara estic estudiant educació infantil, ja que els nen
s són la meva perdició i per això en un futur m’hi vull dedicar. Tinc el títol de monitora de lleure i durant tres anys he fet de cangur a nens i nenes d’entre dos i nou anys. Espero que quan acabi la meva formació pugui trobar feina el més aviat possible.


Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro i Lidia Badosa

dijous, 7 de novembre del 2013

Jocs educatius i interactius a través de la web

Nom de la pàgina web: Tibao

Enllaçhttp://www.tibao.com/baobab.htm

Objectius:
  • Entretenir i divertir als infants a través d'un petit món ple de jocs educatius amb continguts musicals, lògics, matemàtics, plàstics, etc. 

Descripció:
Aquesta pàgina presenta la versió en francés o la versió internacional. En aquesta última trobareu un petit món ambientat a l'Àfrica ple de jocs i sorpreses per tal que els infants juguin, aprenguin i, sobretot, es diverteixin d'una forma segura.

Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro i Lidia Badosa

Treballem les endevinalles a través de la web


Nom de l'activitat: M'endevines?

Enllaç: http://www.edu365.cat/infantil/endevinalles/portada.htm

Objectius:
  • Treballar la lògica en diferents continguts. 
  • Fomentar el gust per la lectura.
  • Estimular la imaginació i la memòria. 
Descripció:
Amb aquesta activitat es poden treballar les endevinalles de manera senzilla i divertida amb els més petits. L'infant escull un dels nivells segons les seves capacitats. A continuació apareixen deu endevinalles de diversos temes; l'infant ha de respondre correctament i es pot ajudar amb el so i/o amb tres pistes. Finalment, pot comprovar si la resposta és correcte.
L'educador/a pot observar quines dificultats presenten els infants i/o proporcionar ajuda als infants quan la necessitin.

Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro i Lidia Badosa

Treballem la poesia a través de la web


Nom de l'activitat: Poesi@.com

Enllaç: http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm

Objectius:
  • Fomentar el gust per la lectura, en especial, per la poesía.
  • Reforçar la memòria.
  • Afavorir l'atenció i l'escolta activa.
Descripció:
Amb aquesta activitat es pot treballar la poesia de manera senzilla i divertida amb els més petits. L'infant escull un dels temes o dels dibuixos que li crida més l'atenció. A continuació apareixen tot de dibuixos de la mateixa temàtica, altre vegada l'infant pot escollir el que més li agradi per treballar aquell poema. Les activitats van acompanyades de so, fet que facilita el treball amb els infants. 
L'educador/a pot observar els temes que interessen als infants i/o proporcionar ajuda als infants quan la necessitin. 

dimecres, 6 de novembre del 2013

Les faules

En petits grups, hem treballat a fons una faula, per tal de mostrar-los una representació a les nostres companyes de classe. Nosaltres ens vam inspirar amb una faula d'Isop, un dels genis amb aquests tipus de textos, i la vam adaptar per aconseguir una major participació a l'hora de representar-la i una millor comprensió en tot moment. Us deixem la versió original seguida de la versió adaptada per nosaltres.

Les gallines grasses i les gallines magres
En un galliner hi vivien unes quantes gallines: unes eren grasses i panxudes, i les altres, en canvi, seques i desnerides.
Les gallines grasses, ben cofoies de la seva faisó, es mofaven de les altres, i els deien “esquelets”, “mortes de gana”...
Però heus ací, que un dia el cuiner va haver de preparar un bons plats pel dinar de cap d’any, va baixar al galliner i va triar les millors gallines.
La tria no va ser pas gens difícil. Llavors, les gallines grasses, tement-se l’horrible fi que tindrien van envejar la bona sort de les seves companyes, seques i desnerides.

No et mofis mai de ningú,
Ja que pot tenir més sort que tu. 


La gallina grassa i la gallina flaca
En un galliner hi vivien unes quantes gallines;  unes eren grasses i panxudes,  i  les altres, en canvi, eren flaques i escanyolides.
Les gallines grasses, que es trobaven guapes i elegants, sempre es reien de les gallines primes:
-Ei gallina prima, sembles un esquelet! Si ve un cop de vent marxaràs volant i no trobaran mai més! Ben mirat, millor així tindré més espai per mi!
-I tu què, que sembles una pilota de futbol? Si et dono una cossa sortiràs rodolant.
-Calla flaca! O et queixalaré.- La gallina prima, mig espantada, va marxar a un racó del galliner i no va sortir d’allà per por a les pessigades i burles de la gallina grassa.
Un bon dia, una cuinera entrà al galliner:
-Vull fer un estofat de gallina pels meus convidats d’avui. Com que són tan especials, hauré de buscar una gallina ben formosa... Oita tu! Aquí n’hi ha una de ben grassoneta;  aquesta sí que servirà!
La gallina flaca, en veure que s’enduia la gallina grassa, digué:
-No riguis mai de ningú, ja que pot tenir més sort que tu!

No riguis mai de ningú,
ja que pot tenir més sort que tu!

Agraïments a la Montse Aguilà, que va formar part del nostre grup en aquesta activitat i va estar una narradora estupenda!


Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro i Lidia Badosa

Adaptació d'un conte

A través del conte els infants aprenen nous valors, hàbits i maneres de fer o de pensar. Actualment hi ha una gran quantitat de contes per treballar tots els temes que se'ns puguin imaginar amb els nostres infants, però a través dels contes tradicionals i populars també podem ensenyar alguns valors i normes. Cada una de nosaltres ha adaptat un conte tradicional per a fer-lo més atractiu, divertit i educatiu. Esperem que els gaudiu i els apliqueu al vostre repertori habitual!

Sant Jordi, la Princesa malvada i el Drac poruc

Edat: A partir de 5 anys

Hi havia una vegada, fa moooolts i moooolts anys, en un regne prop d’aquí, una princesa malvada i malcarada. Aquesta princesa tenia al poble aterrit i els hi prenia tot als seus habitants; si un ramader tenia 10 porcs, n’hi prenia 9, que una pagesa havia recollit 20 patates? Se’ls hi quedava totes per fer un bon estofat. I, el pitjor de tot, és que no compartia res amb ningú! A més, quan els habitants anaven a demanar-li ajuda, ella els feia a fora donant-los una cossa al cul. Un dia, la gent del poble, cansats de de passar gana i rebre puntades de peu, van decidir fer una reunió per buscar una solució per acabar amb aquesta princesa tant mal educada. Així doncs, al vespre es van reunir tots a casa del peixater per trobar una solució, però ningú es posava d’acord:
- Jo proposo que no li donem mai més res! Així segur que passa gana i es torna més amable- deia la fornera.
- No!- va contestar el ramader- Pobre princesa! Per què no anem a parlar amb ella tots plegats? Voleu dir que no ho acabarà entenent?
- Si home! Jo no vull que em torni a fer fora a cops de peu! - va dir el pagès- Jo penso que li hauríem de tirar tomàquets. O no, tomàquets no, que em quedaré sense... Tirem-li ous!
- Portem-la a la cova del drac, ell se la menjarà i acabarà amb els nostres problemes!- Va dir la llenyataire.
- No amb el drac no! Pobre princesa! Tampoc és tant dolenta... – deia l’un.
- Que si, amb el drac, amb el drac! Mira que n’ets de bleda.- deia l’altre.
- Jo voto pels tomàquets!- se sentia des del fons del menjador.
Com que ningú es posava d’acord, finalment van decidir fer un sorteig amb totes les idees que havien sortit. Així doncs, els habitants van escriure les seves idees en un paperets, els van posar dins d’una olla i el fill de la pagesa va treure’n un a sorts. I així va ser, com els habitants del poble van decidir portar la princesa a la cova del drac;  la van agafar mentre dormia i la van deixar a la porta de la cova.
L’endemà la princesa es va despertar entre els crits d’una bestia ferotge; era el drac, que s’havia espantat en veure la princesa estirada davant de la seva porta. Quan es va haver recuperat de l’ensurt, el drac li va dir a la princesa:
- I doncs, què hi fas tu aquí, a casa meva?
La princesa, que estava ben perduda, no va saber què respondre.
-Passa, passa- va dir el drac- que et faré un cafè i unes torrades, sembla que tinguis gana.
-Gràcies. –Va dir la princesa, tot endinsant-se en la cova.
La princesa va decidir quedar-se a viure una bona temporada amb el drac i, cada vegada més, aprenia que si era amable amb la gent podria aconseguir moltes més coses.
Un dia, el drac, que era molt poruc, va veure un ratolí i va fer un xisclet tan gran que es va sentir per totes les muntanyes del regne. Sant Jordi, un cavaller que passava per allà, en sentir aquells xisclets va córrer a salvar el què semblava una princesa en perill. I, evidentment, quan va arribar a la cova, va trobar un drac que tenia entre les seves enormes mans una princesa.
- Deixa-la o et mataré!- Va dir Sant Jordi apuntant al drac amb una llança.
I el drac va tronar a xisclar, tremolant de la por que li feia aquella llança.
- No!- Va dir la princesa- Aquest drac no és dolent! Només intentava salvar-me d’un ratolí que ha passat per aquí.
Sant Jordi va deixar la llança. Estava tant sorprès de trobar un drac poruc que no li sortien ni les paraules.
- Apa seu, que et faré un cafè i unes torrades.- Va dir el drac, que ja estava més tranquil.
- Gràcies...-Va dir Sant Jordi, que ara es mirava fixament a la princesa, <<Que n’és de bonica>> va pensar.
El cavaller, enlluernat per la bellesa d’aquella noieta, va decidir quedar-se a viure a la cova amb la princesa i el drac.
Però la princesa trobava a faltar el seu castell cada vegada més. Així doncs, finalment, va decidir tornar al poble, acompanyada pel seus nous amics, i va demanar perdó a tots els habitants; la princesa s’havia adonat com n’havia estat de dolenta amb totes aquelles persones. La gent del poble va deixar tornar a la princesa al seu castell, Sant Jordi se’n va anar a viure amb ella i el drac es va instal·lar en una cova plena de roses prop d’on vivien la princesa i el cavaller.

I per sempre més la princesa, el cavaller, el drac i els habitants del poble, van viure feliços i van menjar anissos.
Autora: Gemma Cabanillas





El Ratolí que regava el seu jardí

Edat: A partir de 4 anys

I havia una vegada un Ratolí que cada dia regava el seu jardí. Un bon dia m’entres mirava les flors es va trobar un dineret.
-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer d’aquest dineret? Si em compro formatge em farà mal la panxa. Si compro unes ulleres de sol a la nit no veure el mussol. I si em compro unes xancletes? No, no que hem faran mal els dits de les potetes. I si em compro una corbata? Si, si que així si que trobaré una noia ben maca!!!
I així ho va fer.
Va anar a casa la senyora conilla i es va estar mirant moltes corbates. Al final es va decidir per una corbata de color rosa.
-Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava el ratolí -Ui, no me l’emboliqui que me l'emporto posat!
Es va posar a davant del seu jardí per lluir la corbata que s’havia comprat. I així estava quan va passar la Senyora Oca, que no anava descalça i portava mitjons, que veient-lo tan bonic li va dir:
-Ai ratolí, ratolí, tu que n’ets tan de bonic, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan blanca com una llençol de llit?
-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Quac, quac, quac!!
-Ui, que m'eixordes. No m’estranya que en facin paté de tu. Fuig, fuig no et vull pas en a tu!
També va passar una gallina ben adormida que en veure’l es va despertar de seguida per intentar-li fer un petó.
-Ratolí, Ratolí, tu que n’ets tan de bonic, no et voldries casar amb mi, jo que et cantaria tots els matins?
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Cococo, cococo!!!
-Ui, no, quin xivarri, tot el dia rondinant, no et vull pas per mi!
I la gallina se’n va anar molt trista. Després va passar l’elefanta que amb bicicleta anava, i li va dir:
-Ratolí, Ratolí, tu que n’ets tan de bonic, no et voldries casar amb mi, jo que et regaria cada mati?
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Pprrr, pprrr!!!
-Ui, no, ets molt gran per mi i amb aquesta trompa penjant, ui quina por, no et vull pas per mi!
Al cap d’una estona va passar una tortuga ballaruga ballaruga balla ja, que al veure el ratolí no es va poder estar de dir-li:
-Ratolí, Ratolí, tu que n’ets tan de bonic, no et voldries casar amb mi, jo que et ballaria tots els matins?
I el ratolí, fent-se l’estret li va dir:
-Ai no ho sé pas, a veure quina veu fas?
-(Fent bufets)!!! Ui, ui, no et vull pas amb lo lenta i cansada que estàs!
-Fuig, fuig.
Quan el Ratolí ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar una gateta que li va dir:
-Miau Ratolí, tu que n’ets tan de bonic, no et voldries casar amb mi, jo que decoraria el teu jardí?
I el Ratolí, fent-se de pregar, li va dir:
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Miauu, miauuu!
De sobte, va aparèixer una bonica i esplèndida rateta amb un llacet rosa a la cueta, i li va dir:
-Ratolí, Ratolí, tu només et pots casar amb mi, jo que escombro l’escaleta cada matí tot cantant i mirant com regues el teu jardí! Oi que si que et voldries casar amb mi?
-Sí, amb tu sí que em vull casar!
I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
Aquell dia tothom li deia al ratolí que regava el seu jardí i la rateta que escombrava l’escaleta:
-Ves amb compte amb aquest gateta que menja ratolins i no croquetes!!
El gat que era molt trempat i la rateta tant dolça i boniqueta van viure molt feliços menjant formatges i anissos.
I vet aquí un gat i vet aquí un ratolí aquest conta a arribat al seu fi!

                                                                                                           Autora: Cristina Calahorro


La rateta que escombrava l'escaleta


Edat: A partir de 4 anys


Narrador: Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dineret molt rodonet.
Rateta: Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro llaminaduretes em cauran les dentetes. I si em compro un collaret per ficar-me al coll. Sí, sí, em compraré un collaret ben boniquet per posar-me’l al coll!!
Narrador: I així ho va fer. Va anar a casa la senyora Pili i es va estar mirant collarets: de la Hello kitty, d’en Mickey Mouse, la Dora l’exploradora,... fins que al final es va comprar el d’en Doraemon.
Rateta: Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l'emporto posat!
Narrador: Es va posar a davant de casa seva per lluir el collaret. I així estava quan va passar el Senyor Porquet, que veient-la tan bonica li va dir:
Porquet: Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan princeseta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
Rateta: Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
Porquet: Oing Oing..!!
Rateta: Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.
Narrador: També va passar un gall amb la seva cresta blava que li va dir:
Gall: Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que puc ser tant bon marit ?
Rateta: Ai no ho sé pas. A veure quina cançó amb cantaràs?
Gall:
 El gall i la rateta
 Estaven al balcó, La rateta s'adormia I el gall li fa un petó. Dolent, més que dolent! Què dirà la gent? Que diguin el que vulguin  Que jo ja estic content!

Rateta: Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.
Narrador: I el gall se’n va anar amb el cap cot.
Narrador: Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
Burret: Rateta, rateta, tu que n’ets tan de reineta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.
Narrador: I la rateta, fent-se pregar li va dir:
Rateta: Ai no ho sé pas, a veure quina veu fas?
Burret: Bup Bup, Bup Bup!!!
Rateta: Fuig, fuig, que m’eixordes!!
Narrador: Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:
Gatet: Miauu Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que puc ser tant bon marit?
Narrador: I la Rateta, fent-se l’estreta:
Rateta: Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
Gatet: Miauuu, miauuu!
Rateta: Sí, amb tu sí que em vull casar!
Narrador: I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
Narrador: Aquell dia tothom li deia a la rateta:
Convidats: Ves amb compte amb aquest gat!
Convidats: Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!
Narrador: I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!

I vet aquí una rateta i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
Autora: Lídia Badosa

Gemma Cabanillas, Cristina Calahorro i Lidia Badosa