divendres, 17 de gener del 2014

Anàlisi del dibuix

En les proximes entrades trobareu diverses instruccions per fer l’anàlisi del dibuix de una casa, un arbre i una persona. 
En aquesta primera entrada sobre l'anàlisi del dibuix, us fem quatre pinzellades sobre aquest tema i us donarem ja les primeres pautes.

Com fer un anàlisi del dibuix

S’aplica de forma individual.
El subjecte ha de seure davant una taula de manera que la posició del cos li permeti dibuixar de forma còmoda. 
És important que el lloc on es realitzi la prova estigui en silenci i lliure d’estímuls que puguin cridar l’atenció del subjecte.
L’aplicació de l’HTP pot requerir entre 30 i 90 minuts en funció de la quantitat de dibuixos requerits per l’examinador. 
El mínim de dibuixos que es requereixen del subjecte són tres (casa, arbre i persona) amb els seus respectius “interrogatoris”.

El material d’aplicació és el següent:
  • Paper de mida DIN A4.
  • Diversos llapis del número 2 (o més suaus).
  • Goma d’esborrar.
  • Un joc de colors (com a mínim vuit: vermell, taronja, groc, verd, blau, morat, marró i negre) quan es tingui intenció de demanar dibuixos a color.
  • Rellotge o cronòmetre per calcular el temps de latència (temps que transcorre fins que es comença a dibuixar) i el temps total del dibuix.
La pàgina destinada al dibuix de la casa ha de presentar-se en forma horitzontal, mentre que les pàgines per a l’arbre i la persona es presentaran en forma vertical. Tot i això, el subjecte pot girar el full, la qual cosa serà un indicador que tindrem present en la interpretació, tal i com explicarem més endavant.

Cal que l’examinador vegi clarament el full mentre el subjecte dibuixa, de manera que pugui anotar l’ordre dels detalls dibuixats, i observar i registrar qualsevol fet poc usual en la seqüència del dibuix.
No hi ha temps límit. Es demana al subjecte que triï un llapis, i després se li diu: “vull que facis el dibuix d’una casa. Pots dibuixar el tipus de casa que desitgis i fes-ho el millor que puguis. Pots esborrar tantes vegades com vulguis. Pren-te el temps que necessitis. És important que et concentris.”
Si l’infant expressa preocupació sobre la seva habilitat per dibuixar, li hem d’explicar que no ens preocupa la seva habilitat artística i que només ha de dibuixar de la millor manera que ell pugui.

Si l’infant intenta utilitzar un regle com a guia, li hem d’aclarir que el dibuix ha de ser a pols.
Es comença a comptar el temps quan s’han acabat de donar les instruccions i estem segurs que el subjecte ha comprès la tasca.
Mentre l’infant realitza el dibuix, l’examinador ha de registrar els elements següents:
  • Latència inicial (el temps que transcorre entre que l’examinador finalitza les instruccions i comença a dibuixar).
  • Ordre dels detalls dibuixats.
  • Duració de les pauses i els detalls específics que estan sent dibuixats quan ocorre una pausa.
  • Verbalitzacions espontànies, expressions emocionals i els detalls que està dibuixant quan això ocorre.
  • Temps total que triga el subjecte a completar el dibuix.
Després del primer dibuix, que sol ser el de la casa, cal presentar els fulls per als dibuixos de l’arbre i de la persona (aquesta vegada en posició vertical) registrant el temps i les observacions conductuals per a cadascun d’ells.

Posteriorment, es pot sol·licitar el dibuix d’una persona del sexe oposat al de la primera persona dibuixada. 

Demanar un dibuix addicional de la persona és qüestió de temps (s’afegeixen 10 o 15 minuts a la sessió)

Una vegada finalitzats els dibuixos a llapis, és molt important donar-li a l’infant l’oportunitat per definir, descriure i interpretar cada dibuix i expressar els pensaments, idees, sentiments i records associats.

La finalitat principal de l’interrogatori posterior és arribar a comprendre millor l’infant obtenint tanta informació com sigui possible sobre el contingut i el context de cada un dels dibuixos.

Interpretació: característiques generals del dibuix

Actitud

L’actitud de la persona enfront de la tasca proposada proporciona informació rellevant sobre com s’enfronta a les tasques noves i/o difícils. L’actitud habitual, i més en el cas d’infants, sol ser d’acceptació.

L’actitud cap als diferents dibuixos sol estar condicionada per les associacions que l’objecte dibuixat genera en l’individu. El dibuix de la persona és el que presenta més dificultats, donat que:

a) els conflictes més importants dels individus mal adaptats es troben en l’àrea de les relacions inter i intrapersonals;

b) el dibuix de la figura humana genera més associacions a nivell conscient o preconscient que el de l’arbre o el de la casa;

c) els individus mal adaptats se senten incòmodes amb la consciència del seu cos. Per aquesta raó el dibuix de la persona es demana en darrer lloc, quan l’individu ja ha dibuixat altres objectes i és probable que oposi menys resistència que si se li demanés com a primer dibuix.

Temps, latència, pauses

El temps que triga el subjecte a completar els dibuixos proporciona informació valuosa sobre el significat dels objectes dibuixats i de cada una de les seves parts.

En general, la quantitat de detalls i com estan presentats han de justificar el temps de producció del dibuix: és d’esperar que un dibuix esquemàtic i amb pocs detalls es realitzi en menys temps que un dibuix molt elaborat.

Algunes interpretacions que es poden fer en aquest sentit són les següents:

a) Els individus que dibuixen amb rapidesa inusual poden estar intentat defensar-se d’una tasca poc agradable per a ells.

b) Aquells que triguen massa temps per cada dibuix poden estar mostrant resistència a produir un intens estat emocional relacionat amb el que simbolitza el dibuix per ells.

c) Els individus que presenten trastorns de tipus maníac triguen molt de temps a finalitzar un dibuix a causa de la gran quantitat de detalls irrellevants que representen.

d) Els que tenen algun trastorn obsessiu-compulsiu també triguen molt a dibuixar a causa de la seva tendència a representar meticulosament cada detall rellevant.

Si l’infant no comença a dibuixar en els 30 segons que segueixen després d’haver rebut les instruccions, podem sospitar dificultats en el seu desenvolupament afectiu i/o psicològic.

Un retard així suggereix conflicte; durant l’interrogatori posterior l’examinador ha de tractar d’identificar els factors que produeixen aquest conflicte.

El mateix passa quan un infant fa una pausa de més de cinc segons durant la realització d’un dibuix. La part de l’objecte que està sent dibuixada, que serà dibuixada abans de la pausa, o que és dibuixada immediatament després de la pausa, pot representar la font del conflicte. És necessari investigar aquesta àrea durant l’interrogatori posterior.

També cal investigar les pauses durant els comentaris o en respondre les preguntes de l’interrogatori.


Habilitat crítica i esborrat

Els comentaris verbals sobre l’habilitat artística, com “no sé dibuixar gaire bé” o “això m’ha sortit molt malament” són comuns. Quan aquests comentaris són excessius, indiquen conflictes importants, especialment si no s’intenten corregir els errors identificats verbalment.

Els indicadors conductuals d’autocrítica inclouen:
  • Abandó de la figura incompleta, reiniciant el dibuix en un altre lloc del full, sense esborrar el primer dibuix.
  • Esborrat sense intent de redibuixar. Generalment això es limita a un sol detall que en aparença ha provocat un fort conflicte. El subjecte pot produir el detall una vegada, no dues.
  • Esborrat i redibuixat. Si en redibuixar hi ha un increment en la qualitat, és un bon signe. Tot i això, pot indicar conflicte si els intents per corregir mostren hipermeticulositat, un intent inútil per aconseguir la perfecció, o si l’esborrat està seguit d’un empitjorament en la qualitat de la forma. Això últim indica una reacció emocional extremadament forta cap a l’objecte, pel seu significat simbòlic i/o per la presència de dificultats orgàniques.
L’esborrat i redibuixat persistent de qualsevol part del dibuix suggereix conflicte amb el detall o amb allò que aquest representa pel subjecte.

Anàlisi del dibuix interpretació del dibuix infantil canal ce. Pagines de la UAB

A continuació us sogerim un video molt interessant i complet sobre l'anàlisi del dibuix; què és, per a què serveix, com fer-lo... Ens ho expliquen tot aquí!

http://serveis.uab.cat/canalce/content/interpretaci%C3%B3-del-dibuix-infantil
Gemma Cabanillas i Cristina Calahorro

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada